Vés al contingut

Ambystoma andersoni

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuAmbystoma andersoni Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
En perill crític
UICN59051 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAmphibia
OrdreCaudata
FamíliaAmbystomatidae
GènereAmbystoma
EspècieAmbystoma andersoni Modifica el valor a Wikidata
Krebs i Brandon, 1984

Ambystoma andersoni és una espècie d'amfibi urodel de la família dels ambistomàtids en perill crític d'extinció[1]

Descripció

[modifica]

Fa 21,4 cm de llargària corporal (només la cua fa el 40% de la mida total). Té el cos fort, el cap gros, la cua curta, els dits curts i els peus molt palmats. És de color marró vermellós amb nombroses taques negres, de vegades connectades entre si.[2][3][4]

Alimentació

[modifica]

Es nodreix de gastròpodes i crancs de riu.[5]

Hàbitat

[modifica]

És totalment aquàtic i passa tota la seua vida en el mateix cos d'aigua (el llac Zacapu).[4]

Distribució geogràfica

[modifica]

Viu només al llac Zacapu i els seus rierols circumdants a 2.000 m d'altitud (el nord-oest de Michoacán, Mèxic).[5][6][7]

Població

[modifica]

Encara que no és rar, és probable que estigui en declivi.[5]

Amenaces

[modifica]

Les seues principals amenaces són la contaminació del llac on viu, la seua captura per a l'alimentació humana per part de les poblacions locals i la introducció d'espècies foranes i depredadores al llac Zacapu.[5]

Accions de conservació

[modifica]

Tot i que no habita en una àrea protegida, el seu nombre podria augmentar si el llac Zacapu es manté net, lliure de contaminació i amb un control efectiu dels peixos depredadors. A més, aquesta espècie es pot reproduir en captivitat i els exemplars criats en captivitat poden ajudar a repoblar llurs hàbitats naturals originals. Gaudeix de protecció per part de l'Estat mexicà sota la categoria Pr (Protecció especial).[5]

Vida en captivitat

[modifica]

Des de l'any 2009, la seua cria ha esdevingut cada vegada més freqüent entre els seus admiradors i és pràcticament idèntica a la de la salamandra mexicana (Ambystoma mexicanum). La diferència més notable entre totes dues espècies en captivitat és que A. andersoni experimenta metamorfosis espontànies amb més freqüència que Ambystoma mexicanum.[8][9]

Referències

[modifica]
  1. The Taxonomicon (anglès)
  2. AmphibiaWeb: Information on amphibian biology and conservation (anglès)
  3. Jean Raffaëlli, 2007. Les Urodèles du monde. Penclen édition. Pàgs. 85–86. ISBN 9782952824606
  4. 4,0 4,1 EDGE Arxivat 2011-11-19 a Wayback Machine. (anglès)
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 IUCN (anglès)
  6. Amphibian Species of the World 5.5 (anglès)
  7. GBIF (anglès)
  8. Caudata Culture (anglès)
  9. Obst, F.J., Richter, K. i Jacob, U., 1984. The Completely Illustrated Atlas of Reptiles and Amphibians for the Terrarium. T.F.H. Publication Inc., Nova Jersey, els Estats Units.

Bibliografia

[modifica]
  • Dyer, W.G., 1988. Megalobatrachonema (Chabaudgolvania) elongata (Baird, 1858) (Baker, 1986) (Nematoda: Kathlaniidae) in Ambystoma andersoni (Krebs and Brandon, 1984) from Zacapu, Michoacan, Mexico. Transactions of the Illinois State Academy of Science: 275-277.
  • Highton, R., 2000. Detecting cryptic species using allozyme data. A: Bruce, R.C., Jaeger, R.G. i Houck, L.D. (eds). The Biology of Plethodontid Salamanders, pàgs. 215-241. Kluwer Academic / Plenum Publishers, Nova York.
  • Krebs, S.L. i Brandon, R.A., 1984. A new species of salamander (Family Ambystomatidae) from Michoacan, Mexico. Herpetologica: 238-245.
  • Roelants, K., Gower, D. J., Wilkinson, M., Loader, S. P., Biju, S. D., Guillaume, K., Moiau, L. i Bossuyt, F., 2007. Global patterns of diversification in the history of modern amphibians. Proceedings of the National Academy of Sciences 104: 887-892.
  • Shaffer, H.B., 1984. Evolution in a paedomorphic lineage. I. An electrophoretic analysis of the Mexican ambystomatid salamanders. Evolution: 1194-1206.
  • Shaffer, H.B., 1984. Evolution in a paedomorphic lineage. II. Allometry and form in the Mexican ambystomatid salamanders. Evolution: 1207-1218.
  • Shaffer, H.B. i Lauder, G.V., 1985. Patterns of variation in aquatic ambystomatid salamanders: kinematics of the feeding mechanism. Evolution: 83-92.
  • Stuart, S. N., M. Hoffmann, J. Chanson, N. Cox, R. Berridge, P. Ramani i B. Young (Eds.), 2008. Threatened Amphibians of the World. Barcelona; International Union for the Conservation of Nature, Gland, Suïssa; Conservation International, Arlington, Virgínia, els Estats Units: Lynx Editions. Pàg. 543.

Enllaços externs

[modifica]