Ambystoma andersoni
Estat de conservació | |
---|---|
En perill crític | |
UICN | 59051 |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Amphibia |
Ordre | Caudata |
Família | Ambystomatidae |
Gènere | Ambystoma |
Espècie | Ambystoma andersoni Krebs i Brandon, 1984 |
Ambystoma andersoni és una espècie d'amfibi urodel de la família dels ambistomàtids en perill crític d'extinció[1]
Descripció
[modifica]Fa 21,4 cm de llargària corporal (només la cua fa el 40% de la mida total). Té el cos fort, el cap gros, la cua curta, els dits curts i els peus molt palmats. És de color marró vermellós amb nombroses taques negres, de vegades connectades entre si.[2][3][4]
Alimentació
[modifica]Es nodreix de gastròpodes i crancs de riu.[5]
Hàbitat
[modifica]És totalment aquàtic i passa tota la seua vida en el mateix cos d'aigua (el llac Zacapu).[4]
Distribució geogràfica
[modifica]Viu només al llac Zacapu i els seus rierols circumdants a 2.000 m d'altitud (el nord-oest de Michoacán, Mèxic).[5][6][7]
Població
[modifica]Encara que no és rar, és probable que estigui en declivi.[5]
Amenaces
[modifica]Les seues principals amenaces són la contaminació del llac on viu, la seua captura per a l'alimentació humana per part de les poblacions locals i la introducció d'espècies foranes i depredadores al llac Zacapu.[5]
Accions de conservació
[modifica]Tot i que no habita en una àrea protegida, el seu nombre podria augmentar si el llac Zacapu es manté net, lliure de contaminació i amb un control efectiu dels peixos depredadors. A més, aquesta espècie es pot reproduir en captivitat i els exemplars criats en captivitat poden ajudar a repoblar llurs hàbitats naturals originals. Gaudeix de protecció per part de l'Estat mexicà sota la categoria Pr (Protecció especial).[5]
Vida en captivitat
[modifica]Des de l'any 2009, la seua cria ha esdevingut cada vegada més freqüent entre els seus admiradors i és pràcticament idèntica a la de la salamandra mexicana (Ambystoma mexicanum). La diferència més notable entre totes dues espècies en captivitat és que A. andersoni experimenta metamorfosis espontànies amb més freqüència que Ambystoma mexicanum.[8][9]
Referències
[modifica]- ↑ The Taxonomicon (anglès)
- ↑ AmphibiaWeb: Information on amphibian biology and conservation (anglès)
- ↑ Jean Raffaëlli, 2007. Les Urodèles du monde. Penclen édition. Pàgs. 85–86. ISBN 9782952824606
- ↑ 4,0 4,1 EDGE Arxivat 2011-11-19 a Wayback Machine. (anglès)
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 IUCN (anglès)
- ↑ Amphibian Species of the World 5.5 (anglès)
- ↑ GBIF (anglès)
- ↑ Caudata Culture (anglès)
- ↑ Obst, F.J., Richter, K. i Jacob, U., 1984. The Completely Illustrated Atlas of Reptiles and Amphibians for the Terrarium. T.F.H. Publication Inc., Nova Jersey, els Estats Units.
Bibliografia
[modifica]- Dyer, W.G., 1988. Megalobatrachonema (Chabaudgolvania) elongata (Baird, 1858) (Baker, 1986) (Nematoda: Kathlaniidae) in Ambystoma andersoni (Krebs and Brandon, 1984) from Zacapu, Michoacan, Mexico. Transactions of the Illinois State Academy of Science: 275-277.
- Highton, R., 2000. Detecting cryptic species using allozyme data. A: Bruce, R.C., Jaeger, R.G. i Houck, L.D. (eds). The Biology of Plethodontid Salamanders, pàgs. 215-241. Kluwer Academic / Plenum Publishers, Nova York.
- Krebs, S.L. i Brandon, R.A., 1984. A new species of salamander (Family Ambystomatidae) from Michoacan, Mexico. Herpetologica: 238-245.
- Roelants, K., Gower, D. J., Wilkinson, M., Loader, S. P., Biju, S. D., Guillaume, K., Moiau, L. i Bossuyt, F., 2007. Global patterns of diversification in the history of modern amphibians. Proceedings of the National Academy of Sciences 104: 887-892.
- Shaffer, H.B., 1984. Evolution in a paedomorphic lineage. I. An electrophoretic analysis of the Mexican ambystomatid salamanders. Evolution: 1194-1206.
- Shaffer, H.B., 1984. Evolution in a paedomorphic lineage. II. Allometry and form in the Mexican ambystomatid salamanders. Evolution: 1207-1218.
- Shaffer, H.B. i Lauder, G.V., 1985. Patterns of variation in aquatic ambystomatid salamanders: kinematics of the feeding mechanism. Evolution: 83-92.
- Stuart, S. N., M. Hoffmann, J. Chanson, N. Cox, R. Berridge, P. Ramani i B. Young (Eds.), 2008. Threatened Amphibians of the World. Barcelona; International Union for the Conservation of Nature, Gland, Suïssa; Conservation International, Arlington, Virgínia, els Estats Units: Lynx Editions. Pàg. 543.
Enllaços externs
[modifica]- CalPhotos (anglès)
- BioLib (anglès)
- Barcodes of Life (anglès)
- YouTube (anglès)